Experimentar els principis tècnics bàsics del moviment. Treballar la disponibilitat corporal des de l’economia d’esforç, tot potenciant-ne l’expressivitat. Desenrotllament dels conceptes disciplina i atenció. Profunditat en el pes; obertura en la respiració; contenció en la pell/embolcalls; tendresa en l’articulació; potència en la direcció; orientació en l’espai exterior; compromís en l’atenció; honestedat en la relació; responsabilitat en la presència. Prendre consciència del propi cos, de l’origen de cada moviment. Unió de la dansa i de la música, aprendre a escoltar-la i incorporar-la al cos. Gaudir de la dansa tot reforçant-ne la base tècnica. “Qualsevol gest en l’espai és un text dramàtic per al públic” . Gennadi Bogdanov). Desenvolupar el treball de l’intèrpret. El cos i el moviment en la seva poètica particular com a teatralitat. El punt de partida serà la millora de les condicions físiques així com la seva utilització en funció de l’estar, l’actuar i l’expressar. Treball d’escolta, percepció i expressió. La relació de l’impuls intern de l’acció a través del cos. Del treball físic en relació al treball emocional; de l’emocional al físic. Treballarem la recerca de l’equilibri, veurem la manera com ens movem i coordinem durant les nostres activitats quotidianes. Com funciona la nostra coordinació, observant la relació del cap, coll i esquena i veient com aquesta relació de parts influeix la manera d’estar i de realitzar els moviments. A través d’una sèrie de procediments simples de moviment, anirem observant com es crea tensió i com es pot alliberar, per anar retrobant l’equilibri sense esforç i una manera d’estar natural.

Es caracteritza per quatre elements, els quals representen les diferents manifestacions de la cultura: rap (oral: recitar o cantar), turntablism o "DJing" (auditiva o musical), breaking (físic: ball) i #grafiti (visual: pintura). 

El hip-hop és tant un fenomen modern com també antic; gran part de la cultura ha girat entorn de la idea d'actualitzar els enregistraments clàssics, actituds i experiències al públic modern en el que es denomina "flipping". Actualment encara segueix arrelant-se a altres gèneres nord-americans com el són el blues, jazz i rock and roll, inspirant-se majorment en el soul i el funk.

A nivell de concerts o d'espectacles amb una visió global de l'escenari, el coreògraf podrà aprofitar els aspectes tècnics per donar més força i energia a les seves coreografies i a la prestació del cantant i de l'actuació de les seves ballarines amb ús de projeccions vídeos, dissenys i sincronitzacions d'efectes de llums i l'ús d'efectes escènics multi-dimensionals.